Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya (Ravenna) i Spoletto. El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La ornamentación en la pintura románica española. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-88), del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval. Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (1988-94), des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en aquest àmbit, com ara la Llei de museus (1990), la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (1993) i la Llei del patrimoni cultural (1993). Del 1994 al 2005 fou director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i hi dirigí la instal·lació del museu (Art Romànic, 1995; Art Gòtic, 1997) fins a la seva obertura completa (del Renaixement fins a les Avantguardes del segle XX) el desembre del 2004.
Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1997 (patrimoni i museologia), el 2006 es reincorporà a la càtedra com a director del màster oficial en gestió del patrimoni en l’àmbit local, fins el 2013. Dirigí també el mòdul de gestió del patrimoni del màster de la Universitat de Saragossa (1998-2012). Membre avaluador de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP) i de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), en 2009-16 fou membre de la comissió d’avaluació de projectes de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol. Ha impartit cursos i conferències sobre art medieval i patrimoni cultural i museus en universitats de l’Estat espanyol, Mèxic, Itàlia i França, com també en museus espanyols i europeus.
Ha estat membre del comitè assessor de la revista Quaderns d’Estudis Medievals de Barcelona, des de la seva fundació el 1980 fins al 1995, i coordinador del comitè de redacció, de l’àrea d’imatgeria, pintura i arts de l’objecte de l’obra Catalunya romànica (1984-98) de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i membre del seu comitè assessor. És autor de nombrosos articles i col·laboracions en diverses obres col·lectives, entre d’altres Enciclopedia dell’arte medievale (1995) i The Dictionary of Art (1996). Entre les seves aportacions es poden esmentar L’art romànic a Catalunya, en 2 volums (1974, 1975), Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X) (1999), El Mediterráneo y el arte. De Mahoma a Carlomagno (2001, coeditor i redactor dels capítols referits a Catalunya i a Hispània) i el manual L’arte paleocristiana (2007). L’any 2020 rebé la Creu de Sant Jordi.