L’any 1927 emigrà amb el seu pare a l’Argentina, i s’establí a Mendoza. Feu els seus estudis a Buenos Aires. Treballà com a compositor i musicògraf, i exercí com a professor universitari. Titular de la càtedra d’història de la música a l’Escola Superior de Música de la Universitat Nacional de Cuyo (Mendoza, entre el 1948 i el 1986, que dirigí en 1975-81), fou també vicedirector de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Córdoba, i director i organitzador de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Provincial de San Juan. A més, fou professor d’història del teatre a l’Escola Superior d’Art Escènic de la Universitat Nacional de Cuyo. Pronuncià conferències a l’Argentina, l’Uruguai, Xile i l’Estat espanyol sobre la música antiga i moderna espanyola i també sobre la música alemanya.
Compongué més de 200 obres corals i instrumentals, la majoria de marcat accent hispànic, una trentena de les quals publicades en disc. Formà part del jurat dels Jocs Florals a l’exili. Com a pianista, presentà i executà públicament, amb comentari, el cicle dels 48 preludis i fugues i les Variacions Goldberg de J.S. Bach, a més d’altres obres de diversos autors.