A setze anys (1941) debutà en la màxima categoria al Club Laietà, amb el qual guanyà dues Copes (1942, 1944) i un Campionat de Catalunya (1944). Posteriorment, jugà al FC Barcelona (1946-47, 1949-53), amb el qual guanyà dues Copes (1947, 1950) i tres Campionats de Catalunya (1947, 1951, 1952); al Joventut de Badalona (1947-48), amb el qual aconseguí una cinquena Copa, i al Club Bàsquet Aismalíbar (1953-58), amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya (1956) i on exercí com a jugador entrenador des de la temporada 1956-57. La temporada 1948-49 no pogué jugar competicions oficials de clubs per la manca d’acord entre la Penya, equip del qual tenia fitxa, i el Barelona, amb el qual s’havia compromès.
El 1943 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual disputà 50 partits –inclòs un Campionat del Món– i guanyà la medalla d’or als Jocs Mediterranis de Barcelona (1955).
Retirat com a jugador el 1958, s’inicià com a entrenador a l’Aismalíbar (1953-60 i la darrera temporada d’existència del club, 1963-64), el Virtus de Bolonya (1960-63), el Joventut de Badalona (1964-69 i 1975-76, amb el qual guanyà la Lliga el 1967) i el FC Barcelona (1977-79, en què aconseguí la Copa el 1978). Fou seleccionador als primers Jocs Olímpics en què participà l’equip espanyol (Roma 1960).
Presidí l’Associació Espanyola d’Entrenadors de Bàsquet. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991) i fou nomenat Històric del Bàsquet Català. Era germà de la pianista Rosa Maria Kucharski.