Eduard López-Chávarri i Marco

Eduard López Chávarri

(València, 1875 — València, 1970)

Eduard López-Chàvarri i Marco

© Fototeca.cat

Compositor, musicòleg i escriptor.

Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica. Rebé més tard els consells de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla. A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias, exercí la crítica musical durant cinquanta anys i col·laborà a la Revista Musical Catalana. El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou nomenat professor del conservatori de València. De llenguatge harmònic impressionista i instrumentació refinada, destaquen Valenciana, Abanicos antiguos, per a orquestra, Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Acuarelas, per a orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra. És autor també d’obres de cambra, per a piano i vocal. Com a musicòleg, publicà Les escoles populars de música, Música popular española (1927), Historia de la música (1929), Folklore musical español (1955), etc. Admirador de Wagner, publicà Tetralogía de Wagner. Com a escriptor, traduí Rusiñol al castellà i publicà els contes romàntics Armònica i els Cuentos lírics (1907). El seu fill Eduard López-Chávarri i Andújar (València 1931) és crític musical de Las Provincias.