Lluità a Cuba i a l’Àfrica. General de la brigada de l’arma d’infanteria (1918), donà suport des de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera pel setembre del 1923 i es féu càrrec inicialment del govern militar de la ciutat. S'enfrontà a la dictadura a partir del 1924. D’idees liberals, prorepublicà i francmaçó, fou empresonat (1925), i posteriorment hagué d’exiliar-se, a París, des d’on intervingué activament en la conspiració encapçalada per Sánchez Guerra en 1928-29, i intentà, sense èxit, de revoltar la guarnició del Principat. El 14 d’abril de 1931 ocupà la capitania general de Catalunya i reconegué l’autoritat de Francesc Macià. Fou cridat per a encapçalar les operacions militars contra la insurrecció obrera a Astúries, per l’octubre del 1934; intentà de limitar l’escampament de sang, criticà les accions de les forces de la Legión, comandades per Yagüe, i pactà amb Belarmino Tomás la rendició de tota la conca minera. Tanmateix, no pogué evitar d’ésser considerat com a responsable de la repressió i, després d’ésser processat i empresonat (març del 1936), fou mort el 21 de juliol de 1936, quan era internat a l’hospital militar de Carabanchel. És autor de De la Dictadura a la República (1930) i Campaña militar de Asturias en octubre de 1934 (1936).