Fou membre destacat de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista. Durant la Dictadura fou diputat provincial i director del manicomi. Proclamada la República, entrà en el conservadorisme monàrquic, adquirí el diari “La Voz Valenciana” i el dedicà a campanyes contra el règim. Després del 1939 fou procurador en corts i degà del Col·legi d’Advocats de València. En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito. Escriví algunes novel·les en castellà, i en català les narracions curtes The Five O'clock Tea i Primer amor (1914). Aplegà articles seus apareguts a “La Correspondencia de Valencia” sobre temes valencians (polítics, lingüístics, etc) en el volum Claridad (1922).