Doctor en Geografia i Història, és professor de sociologia a la Universitat d’Alacant. Ha exercit la docència a València, Eivissa, Barcelona, Anglaterra, París, Tànger i els Estats Units, i és investigador convidat pel Gonville and Caius College (Universitat de Cambridge) i pel King's College (Universitat de Londres).
Fou membre del Col·legi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i, en aquest càrrec dugué a terme missions d’assessorament en ciutats històriques de l’Europa Central i de l’Est.
Comissari de l’Any Ausiàs March (1997), de l’Any dels Borja (2000) i de l’Any Jaume I (2008), ha coordinat nombroses exposicions, sobretot entorn de la València medieval i el gòtic. Entre 1996 i 2005 fou també director dels instituts Cervantes de Nàpols i de Brussel·les, tasca per la qual fou guardonat amb la Encomienda de la Orden de Isabel la Católica (2006).
És autor, entre d’altres, dels assaigs De Impura Natione (1986, premi Joan Fuster d’assaig), amb Damià Mollà, en el qual posà en qüestió algunes tesis de Joan Fuster sobre la identitat dels valencians; Una Terra allà al ponent : a manera d’una crònica passional d’una arquitectura (1988) i El Mediterráneo, entre Europa y el Islam : prólogo a la Guerra del Golfo, la Última Cruzada (1991). L'any 2013 guanyà el premi Ciutat d'Alzira d'assaig per Mediterrànies. Ha conreat també la novel·la històrica: Les tribulacions d’un espia vell (2007) i Escacs de mort (2010), premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València.