Doctorat per la Universitat de Madrid (1944), des del 1947 exercí la docència i fou investigador a la Universitat de València. El 1952 anà becat a la Universitat de Basilea, on estudià amb Tadeusz Reichstein. El 1964 obtingué la càtedra de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, de la qual des del 1987 fou professor emèrit. Fou fundador (1957) i director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València (IATA) , president de l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos (1970-74) i president del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1974-77). La seva tasca investigadora i formadora d’investigadors a València li fou reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals el premi ‘Juan de la Cierva’ a la investigació científica (1961), el premi Torres Quevedo (1988), la Medalla d’Or de la Universitat Politècnica de València (1990) i el premi Jaume I (2000), entre altres. Fou membre de nombroses societats científiques. La seva activitat científica se centrà en el desenvolupament de mètodes de control de plagues en els conreus. Publicà, entre d’altres, Herbicidas y fitorreguladores (1968), La deficiencia proteica en la alimentación de la Humanidad (1977), Química agrícola (1978), La investigación, un problema en España (1981) i Ecología química (1991).