Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1901-10), fill de la reina Victòria I.
Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys. Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale (1904), i es mostrà clarament antigermànic. El succeí el seu fill Jordi V.