Es traslladà a França, a París, on cursà estudis. Més tard, emigrà a Amèrica i s’instal·là a Colòmbia, a Bogotà. Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència. Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia (1935). Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat. Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia. El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú (1944). Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a ministre d’Educació i ministre de Relacions Exteriors (1948). Presidí les sessions de la IX Conferencia Panamericana, on, a Bogotà, es fundà I'Organització d’Estats Americans (1948). En continuar la seva carrera diplomàtica, fou ambaixador de Colòmbia als Estats Units (1950). Dins de l’àmbit universitari, fou rector de la Universidad de los Andes. En mèrit a la seva tasca tasca internacional, ha rebut distincions a diversos països llatinoamericans: Orden del Sol (Perú), Cruz de Boyacá (Colòmbia), Orden del Mérito (Xile) i Orden de Santo Domingo (República Dominicana). Com a investigador, és autor d’obres com La sociedad agrícola y de inmigración, Artículos y discursos, Sobre Cervantes y el Quijote, El presidente López, Derechos adquiridos por las personas naturales y jurídicas, Situación de los créditos, El llamado golpe de Venezuela i Estudios jurídicos, entre d’altres.