Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez”. Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública. Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre (Teatro escogido, 1947). Destacà com a novel·lista subjectivista de delicada agudesa (El niño que enloqueció de amor, 1915) i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic (El hermano asno, 1922). Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso", a Gran señor y rajadiablos (1948).