Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada (1926), i continuà amb les novel·les Nocturno europeo (1934), Historia de una pasión argentina (1935) i Fiesta en noviembre (1938), on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges. Amb La bahía del silencio (1940) inaugurà pràcticament la novel·la ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana. D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá (1941), Las águilas (1943), Chaves (1953), Simbad (1957), El resentimiento (1966), La barca de hielo (1967), relats, i La penúltima puerta (1968).