Edward Gibbon

(Putney, Londres, 27 d’abril de 1737 — Londres, 16 de gener de 1794)

Historiador britànic.

Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana (1753-58) es reconvertí al protestantisme. A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos. Escriví l'Essai sur l’étude de la littérature (1761), però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (1776-88), en sis volums. Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris. Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme imperial, posició atacada pels il·lustrats francesos. Fou membre de la cambra dels comuns (1774), però el 1782 es retirà de la política i residí a Lausana (1783-93), on escriví una Autobiography, recollida, juntament amb una part de les seves obres, per Lord Sheffield en un volum de Miscellaneous Works (1796).