èfeta

m
Història del dret

Membre d’un tribunal d’Atenes que tenia competència en els delictes que no restaven sota la jurisdicció de l’areòpag.

Era constituït per cinquanta-un membres, i originàriament era format per eupàtrides. A partir de la reforma de Soló perdé importància, i ja al s IV aC els èfetes foren substituïts pels heliastes.