La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració (evapotranspiració), de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació (balanç hídric). Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec. L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions. En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i continuada estabilitat de l’atmosfera. Pot esdevenir-se també que en uns altres climes, on la sequedat pròpia de l’estiu no és tan acusada, es doni aquest fenomen d’una manera irregular i variable. Als Països Catalans les comarques més afectades per l’eixut són les Garrigues i el Segrià, on les temperatures són molt elevades i la pluviositat és molt baixa a l’estiu.
m
Geologia