La geografia
És una de les dues comarques en què és dividit l’antic terme general de Tortosa. Cap de comarca, Tortosa.
Sector costaner del Baix Ebre entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar
© Arxiu Fototeca.cat
El Baix Ebre és format per la unió de quatre paisatges morfològicament força diferents: les serres, les planes, la vall i la ribera. Les serres constitueixen el darrer fragment important del braç extern de la Serralada Prelitoral Catalana, quan s’obre en forma de tenalles per encerclar la fossa de Móra, al nord del Baix Ebre. Aquest braç meridional, format per roques calcàries juràssiques i cretàcies plegades i dislocades per una onada tardana del paroxisme alpí, travessa l’Ebre pel congost de Benifallet, i s’alça en l’erecció impressionant dels ports de Beseit, que entren en contacte amb els relleus orientals del Sistema Ibèric. Aquest massís ha estat profundament escindit pels barrancs que aflueixen a l’Ebre i que, no lluny del Caro (1.447 m), aprofiten una línia de falles amb uns desnivells d’un miler de metres. A l’esquerra de l’Ebre la serra més important és la de Cardó (941 m), de característiques típicament càrstiques. Les planes constitueixen una bona part de la depressió tectònica del Terciari tardà, que és la base morfològica del Baix Ebre, recoberta ací per sediments de la base del Quaternari. En resulta una superfície inclinada de 250 a 100 m, que a la marina del golf de Sant Jordi s’acaba en una plataforma tallada a 20 o 30 m damunt l’aigua. Arreu les planes són trencades per barrancs. La vall al·luvial és formada per les quatre terrasses de l’Ebre.
Vista del nucli antic de Tortosa, cap de comarca del Baix Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Aigua amunt de Tortosa, a la vall alta, el riu, que surt dels congosts per on ha tallat la Serralada Prelitoral, no ha pogut terraplenar més d’uns 3 km d’amplària, però a la vall baixa o ribera de Dalt les terrasses es van ampliant fins a uns 20 km davant el delta. Ací comença una gran plana uniforme sense barranc possible: l’aigua aflora arreu. A Amposta s’inicia el delta més important de la península Ibèrica, la ribera de Baix per als comarcans (delta de l’Ebre). La terra consolidada ocupa uns 220 km2, més de la meitat dels quals correspon al Montsià; els aiguamolls, les grans basses (de l’Estella, per exemple) o les illes semiaquàtiques, com la de Buda, n'ocupen un altre centenar.
Arrossars prop de la Cava, al delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
El clima és, llevat de muntanya, mediterrani litoral. Del delta cap a la vall alta i les serres baixes, les mitjanes tèrmiques anuals passen de 26°C a 22°C. L’amplitud tèrmica, doncs, és moderada (uns 16°C); però les mínimes d’hivern són perilloses per als conreus delicats. Les pluges són dificultades per l’empenta dels vents, que bufen de tramuntana, del mestral (vent de dalt) i del SSE (vent de baix o marinada); secs els dos primers (calent, però, el vent de dalt), només el vent de baix porta humitat, que, mentre aquell bufa, se sol transformar en pluja. Les precipitacions anuals no ultrapassen els 500 mm, quantitat insuficient, a causa de l’evaporació originada per la temperatura i els vents, i per la filtració copiosa pel rocam calcari. La precipitació total oscil·la entre uns 450 mm al delta i uns 800 mm als ports de Beseit.
El massís dels ports de Beseit presenta una zonació altitudinal que comprèn diversos estatges: màquia de garric i margalló fins a 200-300 m; alzinar amb marfull fins a 700-900 m; alzinar muntanyenc fins a 1.000-1.200 m; bosc submediterrani de pinassa i, més amunt, de pi roig (amb roure valencià) fins prop dels cims; i zona culminant, molt ventosa, coberta de matollar d’eriçons. En conjunt, la superfície forestal de la comarca comprèn 6.071 ha (el 6% de la superfície total). El 1986 es creà el parc natural del Delta de l’Ebre, que correspon a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, on ocupa 3 639 ha d’un total d’11.529 ha, i el 2001 el parc natural dels Ports de Beseit, comprès entre la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre, comarca on ocupa 16.125 ha d’un total de 35.110 ha. L’any 2013 la UNESCO declarà la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, que incloïa aquests dos espais protegits.
La població
La densitat de població és de 66,6 h/km2, i hom hi pot distingir quatre sectors. El de les serres, inferior a 20 h/km2, dibuixa una faixa contínua a ponent, dels Reguers (Tortosa) a Benifallet. A les planes, la població oscil·la entre 20 i 30 h/km2, especialment de l’Ebre al golf de Sant Jordi. A la riba dreta a la vall alta, com també a Roquetes, l’Ametlla de Mar i l’extrem del delta, oscil·la entre 40 i 50 h/km2. I la major part del terme de Tortosa (el més extens del Principat després del de Fraga) voreja els 100 h/km2. La població disseminada tendeix a disminuir (de més del 30% a mitjan dècada dels seixanta al 9,2% el 2001). La població agrupada viu en pobles i en viles petites, llevat de Tortosa, que concentra el 43,6% de la població censada (2001). A part la capital, superen els 1.000 h l’Aldea, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Camarles, Deltebre (15,5% de la població comarcal), el Perelló, Roquetes i Xerta. El Baix Ebre arribà al primer cens modern (1857) amb 38 h/km2.
Des d’aleshores fins al 1910 hi hagué mig segle de creixement lent i sostingut pel progrés de la colonització al delta (23,3% en total). En el període del 1910 al 1965 el saldo fou lleugerament superior (24,8%), si bé la creixença es limità a dues dècades (1910-20 i 1940-50). Entre el 1950 i el 1981 hom registrà un retrocés del 5,1%, i en 1981-91 un creixement del 3,3%. El decenni següent la població cresqué el 3,6% (66.369 h el 2001), i l’augment es produí a la capital, Roquetes, Deltebre, l’Ametlla, l’Ampolla i Camarles. La resta de municipis (majoritàriament de l’àrea més interior) perderen població. En el període intercensal 1998-2001 la comarca tingué un creixement absolut de 673 h, a un ritme anual del 0,3% (en el període 1991-98 l’increment havia estat de 1.051 h). El saldo vegetatiu fou del -2,6‰, el saldo migratori, del 4‰ i el creixement total de la població, de l’1,4‰. El 2005 la comarca tenia 74.962 h. Aquestes xifres posen de manifest que la comarca està creixent, tot i que de manera no gaire destacable, principalment a causa de la immigració. La distribució per grups d’edat mostrava una estructura de població força envellida, atès que el 19,6% del cens sobrepassava els 65 anys, el 67,5% era població adulta i només el 12,9% tenia menys de 15 anys. El 2001 la població activa estava formada per 29 780 persones i la taxa d’atur era del 8,3%. El 12% de la població ocupada treballava en el sector primari, el 16% en la indústria, el 17,6% en la construcció i el 54,4% en els serveis.
L'economia
El sector primari, tot i baixar respecte dels anys 1970 (40,8%), 1975 (33,8%) i 1986 (29,1%), manté una taxa d’ocupació molt superior a la mitjana catalana (3,2%). La superfície agrícola utilitzada (SAU) comprèn 42.520 ha (1999), el 43% del territori comarcal, molt concentrades al triangle central Xerta-Roquetes-port del Fangar, mentre que l’ocupació agrària és molt més feble als termes perifèrics del nord, de Tivenys a Alfara de Carles. El 56% de les terres conreades són de secà, del qual l’olivera representa el 80% del total, que assoleix les xifres més altes als municipis de Tortosa, Roquetes i el Perelló. Al regadiu són predominants els cereals, bàsicament arròs (amb més del 60%) i les hortalisses (amb un 20%) i, després, altres conreus com els cítrics, arbres fruiters, tubercles, etc. L’arròs té les majors superfícies de conreu i de producció als municipis de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, les hortalisses als de Tortosa i Sant Jaume d’Enveja i els cítrics a Tortosa. En la producció ramadera es destaquen els sectors de l’avicultura (primer de Catalunya el 2000, amb 5.446 milers de caps) i la cuniculicultura (tercer amb 27.605 conilles mares). Cal esmentar la pesca del golf de Sant Jordi (l’Ampolla i, sobretot, l’Ametlla de Mar) i dels estanys i les séquies del delta (anguiles) a Deltebre. El 2001 les captures foren de 3.624,5 t. La indústria tradicional és alimentària, centrada a Tortosa; elabora oli corrent i refinat; també cereals, pinso i conserves vegetals. És important la metal·lúrgia, amb prop d’un 20% de la producció industrial total; segueixen en importància les indústries de la fusta i de mobles, a Tortosa i a Roquetes; la indústria química (sabó, cel·lulosa de palla d’arròs) i la farmacèutica; la del ciment i la de la construcció. Del sector terciari té importància el turisme (bé que molt menys desenvolupat que a la resta del litoral català), especialment als nuclis de la costa, com ara l’Ametlla i l’Ampolla i també al Delta de l’Ebre, que aprofita el peculiar entorn natural, a banda de la capital, Tortosa, i des del 2001, també al voltant del parc natural la zona dels Ports de Beseit (35.110 ha situades entre les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta). El 2001 hi havia 26 establiments hotelers, amb 1.308 places, i 10 càmpings, amb més de 5.000 places. Les comunicacions són deficients: desapareguda del tot la navegació fluvial, no hi ha cap port per al comerç marítim, que hom ha d’efectuar per Tarragona, i el d’algun producte pesant per Sant Carles de la Ràpita. Continua essent essencial el ferrocarril de Barcelona a València, que entra a la comarca per l’Ametlla de Mar i travessa l’Ebre per Tortosa. Resulta molt secundària la línia que remunta el riu, de Tortosa a Val de Zafán. La carretera més transitada també va de Barcelona a València pel coll de Balaguer i travessa l’Ebre pel pont nou d’Amposta, deixant de banda Tortosa, així com l’autopista que transcorre arran de la costa fins a l’Ampolla i després gairebé paral·lela a la carretera. D’Amposta surt una carretera perpendicular que remunta l’Ebre per la dreta. Les altres són secundàries: paral·lela a la costa hi ha la carretera de Tortosa a Vinaròs per Ulldecona, i perpendicular, la de la Cava a l’Aldea, que de fet substitueix el carrilet del delta, i de l’Aldea a Tortosa. El comerç a l’engròs és centralitzat a Tortosa (oli) i a Amposta (arròs). Quant al comerç al detall, Tortosa és cap d’una àrea comercial que comprèn, a més del Baix Ebre i el Montsià, la Terra Alta i el Matarranya, i àdhuc el Baix Aragó, i en el qual Alcanyís constitueix un centre de subàrea. Tanmateix, de les comarques del Principat amb una població total i urbana semblant, és la que té la relació llicències comercials-habitants més baixa.
La història
Troballes recents als volts de Tortosa mostren que la comarca fou poblada d’ençà del Neolític pels pagesos del pla. Hi ha vestigis, també, de les etapes següents (l’Eneolític i l’edat del bronze), però fins a l’època ibèrica són més aviat escassos. Aleshores formà part del domini dels ilercaons, i potser també dels indigets, segons les fonts clàssiques més antigues, incertes i discutides. El nucli urbà més destacat fou Tortosa, centre de comerç per la via fluvial de l’Ebre, la qual a l’època romana mantingué el nom dels ilercaons sota la denominació oficial de la ciutat (Iulia Ibera Ilercaonia Dertosa). El territori que forma el Baix Ebre constituí el nucli del bisbat de Tortosa i, a l’època islàmica, a partir del segle XI, de la taifa de Tortosa. Després de la conquesta catalana (1148) fou inclòs dins el terme general de Tortosa (excepte Paüls i Alfara de Carles), el qual perdurà fins al començament del segle XVIII. Ha format part, igualment, de totes les circumscripcions administratives que han tingut Tortosa com a centre (vegueria, fins el 1716; corregiment, fins el 1833; partit judicial, a partir del 1835). En la divisió comarcal del Principat de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936, el territori del partit judicial de Tortosa fou repartit entre les noves comarques del Baix Ebre i del Montsià (Tortosa).