el Bòsfor

Karadeniz boǧazi (tr), Βόσπορος (el)

El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara

© J.A. Afonso

Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.

Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscil·la entre 300 i 3 000 m. Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari. La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània. Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies: el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci. És la via natural per a passar de l’Àsia a Europa, amb els Dardanels, i fou ruta important del blat de la mar Negra i del comerç d’esclaus. El seu domini permeté a Atenes l’esplendor del s V aC. El 513 aC Darios I el travessà per envair Grècia, i durant la pentecontècia Pausànies prengué Bizanci i tornà a obrir l’estret al comerç grec. La possessió del Bòsfor fou una preocupació d’Atenes, car era la porta del seu aprovisionament del blat que procedia de la mar Negra, i continuà essent també una preocupació per a Roma. Constantí posà a la seva riba la capital del món romà (330) i convertí la zona en centre del comerç mundial a l’edat mitjana. El domini de l’estret fou disputat, en el moment de decadència de Constantinoble, per Venècia, Gènova i Catalunya-Aragó, generalment aliat de la primera. El 1359 hi fou lliurada una gran batalla entre les armades veneciana i catalana, d’una banda, i genovesa, de l’altra. El domini turc des del 1354 i el trencament de les rutes comercials de l’interior d’Àsia en disminuïren la importància comercial fins el 1774, que hom obtingué llibertat de pas per al comerç. Als ss XVIII i XIX la història política i militar del Bòsfor es confon amb la més àmplia qüestió dels Estrets. Actualment existeix un pont que uneix ambdues ribes, l’europea i l’asiàtica.