La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948; aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis. Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa. Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort. A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa; però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri. Secularitzat el 1570, subsistí, almenys nominalment, fins a la desamortització del segle XIX. Se'n conserven les restes de l’església, construïda al començament del segle XII en forma basilical, amb tres naus i tres absis a llevant i amb doble capçalera (un absis a ponent); l’absis central (actualment aprofitat per a fer-hi una capelleta dedicada a sant Pere) és precedit d’un espai rectangular que fou decorat pel Mestre de Pedret. Les pintures, del segle XII, centrades per un pantocràtor, que enclouen un retrat de la comtessa Llúcia de Pallars com a donant, es conserven en part al Museu d’Art de Catalunya.
Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat