Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs. Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta. El secà (590 ha) arriba a un 40% de la superfície conreable (guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses), el garroferar i l’ametllerar. El regadiu (905 ha) s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n'afegeixen unes 400 d’aigua elevada; gairebé tota l’àrea és ocupada per hortalisses (unes 300 ha), i la resta és per a regatges eventuals (2 o 3 cada any) de l’arbrat, tomàquets d’exportació, pastures artificials per al bestiar boví estabulat, etc. L’activitat pesquera havia estat la predominant; una flota pesquera ocupa alguns tallers d’aparellatge naval i, fins no fa gaire, una drassana; de forma esporàdica ha funcionat un establiment de salaó de peix. L’equipament turístic (11 hotels i 2 càmpings) es concentra a l’anomenada impròpiament platja de Sant Joan, al voltant del Carrer de la Mar, del barri marítim i de les colònies de bungalous de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases de Marco, Cala de l’Amerador, Cala del Mig. Aquest sector turístic, junt amb el dels serveis generals, dóna ocupació a un 65 % dels actius del municipi. El poble (13 440 h agl [2006]; campellers; 20 m alt.) és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d’Alacant (el 1857, però, ja havia figurat com a independent). La illeta del Campello o dels Banyets conserva una torre o talaia del s. XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d’una factoria de garum romana o potser més antiga. El municipi comprèn, a més, nombroses urbanitzacions que han suplantat antics llogarets i caseries.
La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)