Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí. Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals; hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins (antic santuari de Santa Maria de l’Horta) i dels trinitaris. Era emmurallat. Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat (1643) per les tropes franceses. Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna. Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries (filadors, sargaires, cistellers) i, al llarg del s XIX, serradores (com la fàbrica Mostany, el 1865, de vapor). Els Camps Elisis (1864) foren construïts sobre el Cappont. A partir del 1869, que la ciutat obtingué el permís de repoblar el lloc, fou urbanitzat ràpidament.