el Cardener

El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç

© Fototeca.cat

Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.

Neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt.), al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd (prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa).

La seva conca (1.500 km2) enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia. Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’aigua d’Ora, que es forma al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, ha esculpit l’aspre relleu de la capçalera de la conca. L’aigua de Valls se li uneix a Aigüesjuntes (on fou projectat, ja el 1921, un pantà), prop de Sant Llorenç de Morunys (1,82 m3 per segon). A partir d’aquest punt travessa en fraus feréstegues i pregones de 600 m de fondària la massa de conglomerats procedents de l’erosió dels Prepirineus. A la sortida d’aquests engorjats, a Olius, ja porta 2,7 m3 per segon. Més enllà, els conglomerats són substituïts per sediments com més va més fins, i la vall és menys pregona i més ampla. Entre Olius i Clariana de Cardener és embassat per la resclosa de Sant Ponç, de 25 hm3 de cabuda. Passa després per Cardona, Súria i Manresa, i s’uneix al Llobregat 8 km avall d’aquesta última, al terme de Castellgalí. Mentrestant, ha rebut les aigües del riu Negre (o riera de Solsona) i de les rieres de Salo, Coaner, Fals, Rajadell i Guardiola, per la dreta, així com les de la riera de Navel, d’Hortons, d’Argençola i de Vallverd, per l’esquerra, i alhora proporciona energia a nombroses colònies industrials.

El Cardener al seu pas per la ciutat de Súria

© Alberto González Rovira

El Cardener fou, als segles IX i X, la frontera occidental de la Catalunya Vella; posteriorment esdevingué una línia viària i de gran interès econòmic: indústria tèxtil cotonera (continuadora de la tradicional indústria llanera) a Guixers, Cardona, Súria, Callús, Sant Martí de Torroella, Castellgalí i, especialment, Manresa, i les explotacions potàssiques de Cardona i de Súria.

Hidrològicament és un riu de cabal migrat (5,2 l/km2/seg). Té altres aigües equinoccials (maig i octubre). D’un règim exaltat, passa, de gairebé sec a l’agost, a grans riuades tardorals (la del 12 d’octubre de 1907 féu grans estralls i víctimes des de Cardona fins a la confluència amb el Llobregat).