el Carme

Barri de la ciutat de València, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de la Valldigna) entre els carrers de Cavallers i de Serrans i el Túria; és centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.

Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes (decorades amb ceràmica), en són els indrets més característics. Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons; viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos; ha estat tradicionalment un nucli republicà. Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent. L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la desaparició d’una gran part del barri. En aquest indret hi havia hagut l’antiga moreria i el barri anomenat de les dones pecadrius.