el Carmel

El turó del Carmel

© Fototeca.cat

Barri de Barcelona (a l’antic terme d’Horta), al vessant septentrional del turó del Carmel, o turó d’en Móra (267 m alt.), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.

Els anys vint era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 hom hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda. El pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions són molt deficitaris, i fins a mitjan anys vuitanta hom no inicià obres per a millorar les infraestructures. Fins el 1992 hi hagué nuclis de barraques. La població és principalment d’origen andalús. El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel) donà nom al turó i al barri. Convertit en parròquia el 1963, fou confiat als carmelitans de l’antiga observança. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).