En sortiren vint-i-cinc números. Des del número 3 fou bilingüe. Tingué difusió arreu del País Valencià i al Principat. Se subtitulava “periòdic defensor dels que treballen i no mengen, enemic acèrrim dels que mengen i no treballen”. Fou repetidament multat pel governador Josep Botella, que en recollí el número 26 (que no veié la llum) i suspengué el periòdic. Era d’orientació anarcocomunista, relacionada amb els grups de Gràcia i els andalusos “pedrotistes”.