Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198. El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins (el títol prioral continuà fins el 1784) i el culte fou encarregat a sacerdots seculars. Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer (1483). Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins: fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat comendatari i una escolania (esmentada el 1534) encarregats del culte. A partir del 1600 hom amplià els edificis i foren impulsades diverses confraries. Al segle XVIII hi visqueren ermitans. Les lleis desamortitzadores (1806) portaren a la subhasta de tots els béns, i caigué novament en un estat d’abandó, del qual fou tret pel bisbe de Girona Florencio Lorente y Montón, que hi fundà (1852) el seminari. Durant la guerra civil de 1936-39 serví de presó política, i pel gener del 1939 hi foren afusellats diversos empresonats, esdeveniment que el novel·lista Javier Cercas recreà en la novel·la Soldados de Salamina
(2001), objecte d’una adaptació cinematògrafica del mateix el 2003 rodada per David Trueba al mateix lloc dels fets. El 1949 fou inaugurada la nova església. Actualment hi funciona el col·legi-seminari.
Santuari del Collell
© Fototeca.cat
Santa Maria del Collell
) pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn, municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).