És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic (contra l’idealisme de la filosofia romàntica) i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home. Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C. Buffier a través de la filosofia de Lovaina. És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda.