Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana. El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà. Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars. Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament. Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment. La rambla de Volart és l’eix principal del Guinardó i el corona l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, bé que l’especulació i la construcció incontrolades durant el franquisme continuaren més enllà d’aquest límit, muntanya amunt, fins al punt que a la falda del turó de la Rovira (un dels cims que formen la muntanya Pelada), s’hi mantingué el darrer nucli de barraques de Barcelona (enderrocat el 1991). Quant a les comunicacions, ha estat afectat per importants obres d’infraestructura: el primer cinturó de ronda, posteriorment anomenat Ronda del Mig, principal via ràpida que travessa Barcelona, patí al Guinardó una construcció llarga (les primeres obres són del 1970, i el darrer tram s’obrí al trànsit el 1998) i accidentada, principalment per l’oposició veïnal. Foren també importants la prolongació del metro, que donava al barri nous accessos (1974) i l’obertura al trànsit (1992) del túnel de la Rovira, el qual, per sota del turó del mateix nom, comunica el cinturó amb la Ronda de Dalt i amb Horta. Del patrimoni arquitectònic i urbanístic cal destacar, sobretot, l'Hospital de Sant Pau, una de les principals mostres del Modernisme català, situat a la part baixa del barri. És també modernista l’anomenada Casa de les Altures (1890), adquirida per l’ajuntament a la Societat d’Aigües de Barcelona i convertida en seu del districte municipal. Hi ha diverses cases particulars del principi de segle arquitectònicament remarcables. La més singular, la Torre dels Pardals (1918), que incloïa una àmplia zona de jardins, fou enderrocada els anys cinquanta. De les zones verdes sobresurten el parc del Guinardó , al sector més muntanyós del barri, i el Parc de les Aigües, antiga propietat de la Societat d’Aigües de Barcelona. Hi ha l’Associació de Propietaris i Veïns del Mas Guinardó (creada ja al començament del s. XX) i l’Associació de Veïns Joan Maragall. Des del 1984, juntament amb la major part del barri d’Horta i part del de Sant Andreu de Palomar, forma part del districte d'Horta-Guinardó.
Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat