El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria (1533-58), que no residí mai a la diòcesi. El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques. El 1740 els propietaris la cediren a la mitra (sota la prelatura de Pere de Copons), i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop. Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. La imatge, perduda, reaparegué el 1904 al convent de l’Ensenyança, on es conservà fins el 1936, que fou destruïda. El santuari ha estat refet a partir del 1957.