El cim principal forma, amb el Maigmonet (1 188 m), al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig. La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau. Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador (1 260 m), cobert d’un dens coscollar. Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç.