Situació i presentació
Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra. Limita amb el Molar (NW), Bellmunt del Priorat (NE), Falset, Marçà (E), els Guiamets (S), tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia (W) que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre. El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta. El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit occidental amb la comarca de la Ribera d’Ebre.
El poble del Masroig és l’única entitat de població del terme. En alguns trams al sud del terme, aquest és travessat per la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa, de la que surten dues carreteres que arriben al poble per l’E i per W. Un cop allí, la carretera continua vers el NW fins el Molar.
La població i l’economia
Respecte a la població (masrojans) se sap que el 1497 tenia 20 focs agrupats i 4 masos; el 1515 tenia 25 focs; i 22, un d’ells de capellà, el 1553. El 1830 hi havia 491 h i el 1857 en tenia 1.028 h, que descendiren a 993 h el 1877 i passaren a 1.186 h el 1887, 1.123 h el 1897, 1.185 h el 1900, assolint la seva màxima fita demogràfica el 1910 amb 1.387 h. Aleshores inicià la davallada, que conduí a 1.073 h el 1930, 861 h el 1950 i 612 h el 1970. El 1975 tenia 604 h i el 1981, 601 h. Aquesta davallada demogràfica, que semblava aturar-se, si més no, el 1986 quan es comptabilitzaren 600 h, s’agreujà durant els cinc anys posteriors, per bé que durant els primers anys del segle XXI semblà recuperar-se (528 h el 1991, 519 h el 2001 i 539 h el 2005).
A mitjan segle XIX tenia ramats de llana, quatre fàbriques d’aiguardent, quatre molins d’oli, tres de farina i un important moviment de traginers que importaven blat d’Aragó, on anaven carregats d’aiguardent i vi.
Aproximadament una tercera part del territori resta improductiva, amb garriga i bosc. El principal conreu és la vinya, seguida a distància de l’olivera i l’ametller. El regadiu es troba en expansió. L’any 1917 va ser fundat el Sindicat Agrícola i Caixa Rural (el Masroig fou un dels llocs pioners del cooperativisme agrícola) i es van construir dos cellers cooperatius, on s’inicià l’elaboració del vi. Durant la guerra s’unificaren els dos cellers, unió que fou definitiva l’any 1945, amb la llei de cooperatives.
Antic Celler Cooperatiu del Masroig
© Fototeca.cat
Des de llavors s’anomena Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Sant Bartomeu i comercialitza gairebé la totalitat del vi i l’oli del terme. També hi ha diversos cellers privats i una empresa que comercialitza olives i oli. El Masroig celebra dos dies de mercat, l’un els dimarts i l’altre els divendres.
El poble del Masroig
El poble del Masroig (192 m d’altitud) és situat a la carena d’un turó. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica, del segle XVIII, amb la planta de creu i un gran cimbori. L’església no té campanar, sinó tan sols espadanya. Encara que traslladada de lloc, es conserva la portalada de l’església antiga. Uns valuosos retaules que hi havia foren tots cremats l’any 1936.
La societat cultural recreativa Flor de Maig, fundada el 1982, s’encarrega de dinamitzar la vida cultural del terme i disposa d’una sala de teatre i una biblioteca. La festa major se celebra el cap de setmana pròxim al 24 d’agost, en honor a sant Bartomeu. El 20 de gener, en honor a sant Sebastià, es fa la festa major d’hivern.
Altres indrets del terme
Les Pinyeres, antic lloc a mitja hora al N del poble, documentat al segle XIII, seguí una evolució jurisdiccional força semblant a la del Masroig, tot i que part del seu terme era de la cartoixa d’Escaladei. Una part important de l’antic terme de les Pinyeres, en concret totes les terres situades a la riba dreta del riu de Siurana, hagué de ser cedida el 1850 al Molar per a poder formar el seu. Segons la tradició, el poble de les Pinyeres va ser abandonat pels seus habitants durant la guerra dels Segadors, encara que n hi ha que diuen que fou durant la de Successió, després d’haver estat incendiat; aleshores els veïns s’haurien traslladat a viure al Masroig. Cap al 1840 hi eren encara visibles múltiples ruïnes. Entre les restes actuals es destaca l’església, encara en peu, convertida en santuari de la Mare de Déu de les Pinyeres; és un edifici de traça romànica, molt refet al segle XVIII. La talla titular, policromada del segle XVII, es conserva ara al Masroig, mentre que una rèplica idèntica presideix el santuari. S’hi celebren aplecs el dissabte després de Pasqua i cada 11 de setembre des del 1977.
Al coster del Plàcito i a les balmes del barranc dels Bufadors s’han fet múltiples troballes de sílex a flor de terra. A Collroig, a la confluència del terme amb els de Marçà, Bellmunt i Falset, s’ha recollit sílex, destrals de pedra, terrissa i una mola de mà; algunes d’aquestes troballes pertanyen a l’hallstàttic.
Al tossal del Puig-roig s’hi trobà un important assentament preibèric (1500-1600 aC). També al coll de les Pinyeres, sobre el riu de Siurana, hi hagué fortificacions ibèriques, de les que encara en resten vestigis.
La història
Es creu que el Masroig prové d’un mas d’origen aràbic i hom afirma que després de la conquesta de Siurana formà part del feu dels Castellvell. Amb tot, la primera notícia documental es limita al segle XIII, quan les Pinyeres, el Masroig i el Mas de Bas i Garcia foren venuts per Pere de Berga a Martí de Vall-llebrer per 92 000 sous jaquesos. El 1309 Pinyeres i el Masroig, junt amb els altres llocs esmentats, foren adquirits per Guillem d’Entença als marmessors de Galceran d’Artesa, senyor de Garcia.
A partir d’aquell moment passaren a integrar-se en l’anomenada baronia d’Entença primer i al comtat de Prades després. Una part, però, de l’actual terme municipal del Masroig fou de la cartoixa d’Escaladei, fundada el 1163 per Alfons I, el Cast.
El 1708 el seu terme era integrat al de Garcia i es feia constar la mala qualitat del seu terreny. Cap a la meitat de segle XIX aconseguí de separar-se de Garcia i constituí un municipi propi. Entre el 1820 i el 1823 l’arxiu del poble resultà molt malmès, i durant la darrera carlinada es produí un important enfrontament armat al seu terme.