El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista. El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista (setembre del 1881), publicà com a fulletó el Manifest Comunista (1882) i s’apropà al nucli marxista de Madrid (passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol). Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del socialisme possibilista francès i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pàmias. Entre altres, hi escriviren Josep Comaposada, J.Roca i Galès i Caparó.