Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs (pantà de Tibi); actualment hi passa un canal de Riegos de Levante. L’església parroquial (Sant Josep) fou bastida en 1778-86 (el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778). A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni. Té una certa tradició l’estiueig. El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s. XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s. XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa (els comtes de Vilallonga esdevingueren comtes de Vilafranquesa des del 1614), encara que s’ha mantingut viu l’originari. Passà posteriorment als comtes de Cirat. Ja el 1723 hom intentà la independència municipal enfront d’Alacant, aconseguida posteriorment, al s. XIX (a mitjan s XIX tenia 318 veïns), però la tornà a perdre abans del 1940. Dins el seu antic terme hi ha la caseria de les Llometes.