Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva. Un pla parcial (1964), presentat per una immobiliària del grup de J.M.Figueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector. Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal; això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou. El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964. No fou fins el 1987 que, aprofitant la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992, hom aprovà i emprengué definitivament un projecte d’ordenació del parc destinat a esdevenir una de les quatre àrees olímpiques de Barcelona. La remodelació general comprenia infraestructures i equipaments per a la residència, el treball i el transport. Amb l’obertura del túnel de la Rovira i la Ronda de Dalt al trànsit (1987 i 1992), foren millorats els accessos al barri. Les instal·lacions esportives, que ocupen unes 26 ha, foren construïdes entorn del velòdrom d’Horta (del 1984) i inclouen els camps de tir i d’hoquei sobre herba, i el Club de Tennis la Teixonera, a més d’un pavelló poliesportiu i de pilota. Hom ha construït també diversos blocs d’habitatges, oficines i un hotel. Destaquen també les instal·lacions de les cotxeres del Ferrocarril Metropolità de Sant Genís. Al mateix passeig de la Vall d’Hebron, d’altra banda, hi ha la gran residència de la seguretat social, una de les més grans i ben equipades de l’Estat espanyol.
Els Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat