Comprèn la capçalera de l’Aglí (on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera), que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble (amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau), que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern. De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important. El centre de l’antic pagus o vescomtat del Perapertusès era el castell de Perapertusa. Aquest territori estigué unit des de vers 870-876 als comtats de Cerdanya i de Besalú fins el 1111 i a la corona catalanoaragonesa fins al s. XIII (el 1258, amb el tractat de Corbeil fou annexionat definitivament a França). Padern, Pasiols i Tuixà han conservat un parlar de transició del català a l’occità de característiques molt similars al del veí poble rossellonès de Vingrau i al del Capcir (capcinès).