Destaca al N la serra de Salines (1.237 m alt.), i al S la serra del Coto (1. 052 m), sobre amples extensions de glacis confluents de les esmentades serres, de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu del qual passa la frontera del regne. Al mig del terme s’alça el dom diapíric erosionat radialment del cabeç de la Sal (893 m), amb fonts salabroses i explotació històrica de la sal, altre temps pel patrimoni reial i modernament per una companyia que canalitza la salmorra per una canonada a les salines litorals de Santa Pola. L’arreisme i l’endorreisme s’involucren en un clima subàrid, malgrat que un cert sector és tributari de la rambla de Favanella. El sòl inculte totalitza 2.890 ha —entre pastures, pins, garrigues i ermàs—. Un dilatat secà, de no gaire qualitat, és dedicat sobretot a la vinya, i en menor grau a les oliveres i els ametllers. El regadiu ocupa 1.228 ha. L’activitat industrial tradicional, reduïda a la fabricació de farina i alcohol, s’ha vist incrementada gràcies a l’expansió dels nuclis industrials propers (Elda, Monòver, Novelda), dedicats al calçat i a la transformació del cuir.
La vila (5.281 h [1991], pinosers; 574 m alt.), arredossada al SW d’un petit coster, té la caseria poc desenvolupada al creuer de dos camins. Rep l’aigua potable de la font de les Encebres. L’església parroquial de Sant Pere s’independitzà de la de Monòver el 1848, i fou ampliada durant la segona meitat del segle XIX. La població, que el 1700 tenia només 4 veïns, es desenvolupà al llarg del s. XVIII, després d’intensos artigatges. Rebé el títol de vila el 1826. El municipi comprèn, a més, el poble de les Encebres, els llogarets i les caseries de Cavallussa, la Canyada del Trigo, les Cases d’Ivanyes, el Culebró, Lel, el Paredó, el Rodriguillo, Tresfonts i Ubeda.