Centre portuari —el més important del país—, constitueix, en realitat, el port d’Atenes, ciutat amb la qual forma actualment un sol nucli homogeni de població. Té indústries sucreres, destil·leries, manufactura de tabacs, drassanes de construcció naval, factories metal·lúrgiques, químiques i tèxtils. És seu metropolitana. A l’antiguitat, assolí importància vers el 470 aC, quan Temístocles la cenyí amb les llargues muralles que la unien amb Atenes. Sota Pèricles, Hipòdam de Milet traçà una nova ciutat a l’entorn del port i la dotà d’edificis esplèndids. Poblada de gent marinera, es convertí en bastió de la democràcia i fou durament castigada pels espartans a la fi de la guerra del Peloponès (404 aC). Més tard, Trasibul i Conó reedificaren les fortificacions que havien estat derruïdes i fruí d’una relativa prosperitat (com ho palesen els diversos edificis públics, teatres, temples, etc, descoberts molt recentment) fins el 86 aC, any que fou destruïda per Sul·la. A partir d’aleshores, decaigué gradualment i es convertí en una vila de pescadors. La seva nova prosperitat fou determinada per la constitució del regne de Grècia el 1829.