el Pla de l’Estany

Comarca de Catalunya.

Cap de comarca, Banyoles. El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba. A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba (985 m) amb les serres de Pujarnol (340 m) i de Sant Patllari (654 m) on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides. Més al S i per damunt de les margues (Sant Patllari i sector de Camós) hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb gran facilitat a gresos més grossers i a veritables pudingues. Més durs que les margues, aquests materials originen relleus abruptes. A l’E d’aquests sectors s’obre la plana de Banyoles que enllaça amb la de l’Empordà. Al voltant de Banyoles hi ha afloraments de les mateixes margues blaves de Sant Miquel de Campmajor que, per llur abundància, reben el nom de margues de Banyoles. Una bona part de la plana és recoberta pels travertins lacustres dipositats pel llac quan les seves aigües ocupaven un sector més extens de l’actual. El clima típicament mediterrani, presenta temperatures suaus, sequedat a l’estiu i pluges abundants. En aquest sector tenen certa importància els vents freds i secs de la tramuntana. La conca de Fluvià travessa la comarca pel seu sector N, i en el sector S es destaquen el Terri i la Riera de la Farga, ambdós tributaris del Ter. El règim d’aquests rius és de tipus prepirinenc amb moltes influències mediterrànies: el Fluvià, a l’estació de Crespià, presenta un mínim absolut pel mes d’agost i un màxim pel mes de març, amb un estiatge de juliol a octubre. La vegetació és de tipus mediterrani amb caràcter força homogeni. En els cims de Rocacorba, pel damunt de 600-700 m pareix l’alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo montanum ), en què al costat de les espècies típicament mediterrànies se’n troben d’altres de pròpies de l’Europa central. Junt amb l’alzina ( Quercus ilex ) hi ha el roure ( Quercus pubescens ), el bois ( Buxus sempervirens ), etc. Les superfícies per sota dels 600 m corresponen al domini de l’alzinar amb marfull ( Quercetum galloprovinciale

Vista del Pla de l’Estany, centrat en el llac de Banyoles

© Arxiu Fototeca.cat

). Una atenció especial es mereix l’estany de Banyoles, que és voltat d’una vegetació higròfila de canyissars, jongueres i prats humits, vegetació riquíssima i en molts aspectes única a Catalunya. L’establiment de la població és antiquíssima, com ho demostren les excavacions que s’hi fan. Aquesta ocupació humana ha experimentat, al llarg del temps, un creixement sostingut, atesa la relativa importància que hi tingué l’arribada d’immigració, arribada que fou més baixa que en d’altres indrets de Catalunya. Tot i així es detectà un augment més destacable en el període 1955-70.El 1995 la població era de 24.245 h, xifra que tingué un lleuger augment en el cens de 1998, any en què s’enregistraren 24.397 h. El 2001 la població era de 24.347 h, amb una densitat de 92,5 h/km 2 . En el període intercensal 1998-2001 la comarca perdé 50 h (en l’interval 1991-98 el creixement absolut havia estat de 3.325 h). El saldo vegetatiu fou del 2,1‰, el saldo migratori, de l’1,8‰ i el creixement total de la població, del 3,9‰. El 2004, però, la comarca es recuperà demogràficament i arribà fins als 27.141 h. Els municipis que veieren el seu cens disminuït en el període 1998-2001 foren Esponellà (que passà de tenir un cens de 392 h el 1998 a 369 h el 2001), Sant Miquel de Campmajor (de 219 h a 201 h) i Vilademuls (de 736 h a 723 h). Banyoles, el cap comarcal, amb 14.232 h i una pèrdua absoluta de 516 h, aplegava el 52,4% del total del cens de la comarca. Els altres nuclis que superaven el miler d’habitants eren Cornellà de Terri (1.870 h i un creixement absolut de 8 h), Fontcoberta (1.178 h i un creixement de 102 h) i Porqueres (3.675 hi un creixement de 292 h). La distribució del cens per grups d’edat donava una estructura poblacional amb tendència a l’envelliment: el 13,5% del cens tenia menys de 15 anys, el 67,3% era població adulta i el 19,2% sobrepassava els 65 anys. La població activa estava constituïda per 12.231 persones i la taxa d’atur era del 6,1%. El 5,2% dels treballadors ocupats es dedicava a l’agricultura, el 30,4% a la indústria, el 12% a la construcció i el 52,4% als serveis. La superfície agrícola censada el 2003 era de 9.174 ha (8 187 ha de secà i 987 ha de regadiu). Els cultius més importants són el farratge (3.092 ha), els cereals (4.983 ha), els conreus industrials (769 ha) i les oliveres (114 ha). A Banyoles es dóna una especialització en el conreu d’alls que són exportats a diferents països (el 1980 en foren exportats 376.269 kg per un valor de 36.266.293 pessetes, tot i que sovint no tots els alls exportats es cultiven a la seva àrea). Quant a la ramaderia, al llarg de la història destaquen els equins, muls i cavalls especialment. Avui, però, aquest sector és primordialment testimonial: s’ha passat d’una ramaderia dedicada a l’autoconsum de caire familiar, a una ramaderia especialitzada i amb interessos industrials. L’any 2003, es comptabilitzaren 20.861 caps de bestiar porcí, 19.136 de boví (amb una producció lletera de 24.735 t, que representa el 3,8% de la producció del país), 14.570 d’oví i 1.320 de cabrú. El sector secundari és el més important a l’àrea de Banyoles: concentra més del 50% dels llocs de treball. Actualment la indústria de la comarca és diversificada: coexisteixen diversos sectors productius, i dins d’aquests hi ha una varietat de subsectors. Una part important de la població activa de la comarca que treballa a la mateixa comarca es dedica al sector alimentari o bé al metal·lúrgic. Tradicionalment la indústria de la comarca s’ha centrat a Banyoles, però aviu tendeix a anar-se estenent a la resta de la comarca, seguint la línea que marca la carretera comarcal C-150. El comerç és important a la comarca, on des del 1086 és datat el mercat setmanal de Banyoles. L’autopista de Barcelona a França per la Jonquera té la sortida 10 (Girona nord) que connecta amb Banyoles. L’eix principal que travessa la comarca és la carretera comarcal de Girona a Olot per Banyoles. L’eix vertebral de les comunicacions és la carretera comarcal C-150, que travessa la comarca i enllaça Girona amb Olot i, més enllà, amb el Ripollès. Hom ha construït una variant d’aquesta carretera a Banyoles i ha ampliat l’entrada a aquesta ciutat. La carretera comarcal enllaça amb la N-II i amb l’autopista A-7 en la sortida a Girona Nord. La divisió territorial del 1936 no considerà el territori entorn de Banyoles com una comarca pròpia. Una llei de la Generalitat de Catalunya del 1988 creà el Pla de l’Estany mitjançant la segregació d’onze municipis del sector NW del Gironès.