el Pont de Vilomara

Vilomara (ant.)

Poble i cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al límit amb els termes de Manresa i de Mura.

El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu. Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís.

La primera referència documental de Villa Amara és del 902. La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort. Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats testamentaris des del segle XIII, i petit convent que fou d’un grup de donades sota l’obediència de l’abat de Sant Benet. L’aparició de les indústries tèxtils a la vora del riu, al final de la dècada del 1870, comportà la construcció d’una altra església al nucli de població mantenint la primitiva advocació i el trasllat de les oficines de l’ajuntament de Rocafort al Pont de Vilomara. La nova església de Santa Magdalena, segons projecte de l’arquitecte Oriol Mestres, fou beneïda pel bisbe Jordà, de Vic, el 13 d’octubre de 1868, i exerceix les funcions de parròquia emancipada de Rocafort des del 1889.

La importància moderna del lloc de Vilomara i el seu desenvolupament urbà i demogràfic són una conseqüència directa del pont i de les fàbriques. El pont de Vilomara, obra gòtica —de nou arcs i 130 m de llarg—, fita monumental que delimita els termes municipals de Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort, fou construït per donar pas al camí ral que, flanquejant el massís de Sant Llorenç, comunicava aquella ciutat amb el Vallès i Barcelona. En testaments del segle XIII, hom troba diversos llegats a favor d’aquesta obra; en el seu estat actual és una reconstrucció dels anys 1617-25, feta després d’un aiguat devastador que l’enderrocà. L’escut de Manresa, esculpit al mig del pont, marca la frontera entre el terme de la ciutat i el del municipi veí.

Pel que fa a les institucions i associacions culturals, cal destacar el Casal de la Mainada Vilomarenca. La institució més important del poble, desapareguda el 1990 després de més d’un segle d’activitats, fou la Societat Coral Vilomarenca, fundada l’any 1886. Hom celebra la festa major del Pont de Vilomara diumenge pròxim al dia 22 de juliol, per Santa Magdalena. S'hi fa festa per Carnaval.