Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical. Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 (afer de La Neotipia). Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica. A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias en deixà la direcció. Membres de la redacció en diferents moments foren, entre d’altres, Bartomeu Calderón, J. Colominas i Maseras, A. Horta i Camps, Cosme Vidal, etc. El 1933 es convertí en Renovación.