Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra. Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana (morta el 1388), que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir. Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI (1388) que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí. Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa. Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI, quan, arran de les disposicions del concili tridentí, hom volgué imposar la clausura rigorosa o l’abandonament del lloc, cosa que les monges feren forçades el 1564. El 1638 fou retornat als jurats de la vila i fou reformat en 1682-92 i sobretot el 1743, quan es reféu la cobertura del temple. El 1917 s’hi instal·là una comunitat d’ermitans de la congregació diocesana.