S'estèn des de la plana al·luvial costanera (la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part) fins als contraforts de la serra de la Calderona (cabeç Bord, 238 m alt., termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria). Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig, límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar. Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà (garrofers, oliveres, vinya); la base econòmica, però, és el regadiu (1 400 ha), destinat a tarongers i hortalisses, amb rotació anual de dues o tres collites. Hom aprofita l’aigua de la séquia reial de Montcada. La indústria és vinculada a l’agricultura: conserves, envasos de fusta. Ha estat ampliada els darrers anys: metal·lúrgia, cervesa, arts gràfiques. Des del 1960 s’ha accelerat notablement l’augment demogràfic. Les bones comunicacions (autopista i ferrocarril) amb la ciutat de València, han accelerat la construcció de barris residencials. La vila (6 953 h agl [2006]; pugencs o pugetans; 22 m alt.) és entre dos turons (52 i 41 m alt.) que li donen nom, en un dels quals s’aixequen les ruïnes de l’antic castell del Puig (o d’Enesa o de la Sebolla), d’origen islàmic, que serví de base d’operacions als atacs del Cid contra València i fou la base d’operacions de Jaume I en la conquesta de la ciutat de València ( batalla del Puig de Santa Maria). El rei fundà el monestir del Puig, de mercedaris, l’església del qual esdevingué la parroquial del lloc, i refeu el castell. La jurisdicció del lloc fou dels Entença almenys a partir de Berenguer (mort el 1294/1300), i a la mort de la seva neta Margarida de Lloria i Entença (1345) passà a la corona; la jurisdicció criminal l’adquirí la ciutat de València, i la civil de primer els Eixarc de Rafelbunyol i posteriorment els marquesos de Bèlgida, successors seus. Dins el terme, on s’han trobat bon nombre de restes romanes, hi ha, a més, el santuari de Sant Jordi del Puig, la cartoixa d’ Aracristi, la caseria de la Torre del Puig, el barri de les Pedreres del Puig, en un turó (54 m) on hom extreia la pedra per al port de València (fou construïda una línia fèrria fins al Grau de València); a ponent de la vila hi ha l’estació del ferrocarril de València a Barcelona. Fins el 1608 formà part del terme la Pobla de Farnals.
El monestir del Puig a la vila del Puig de Santa Maria
© Fototeca.cat