El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú. Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint. Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins. Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el Magnànim —l’abandonada muller del qual, Maria, hi tingué la seva cort— i Ferran el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions. El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis —el primer amb l’escala principal exterior— i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I. Després d’ésser residència dels virreis (s. XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (s. XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito. El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista.