el Sabartès

Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.

Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya. Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa. Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó (1272-74) per a mantenir-los sota sobirania catalana. Des de la Revolució Francesa (1790) passà a formar part del departament de l’Arièja.