El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa. El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí. Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església. A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d’ells sacerdot beneficiat. Els tres darrers priors eren de Sant Pere de Besalú, al qual es confià a partir del 1816 el priorat. Fou secularitzat el 1835. Li resta l’església basilical, de tres naus i tres absis, de murs llisos, amb la nau central més enlairada. Els darrers temps hi augmentà la devoció a sant Domènec, constatada des del s XVI, i se'n digué també Sant Domènec de Palera. Fou restaurada, amb no gaire encert, fa pocs anys, i s’hi apleguen els moderns cavallers del Sant Sepulcre, que l’han presa sota llur patrocini. Del claustre i dependències antigues no roman pràcticament res; només alguns capitells.
Sant Sepulcre de Palera, església romànica de Beuda (Garrotxa)
© Fototeca.cat