el Segura

El riu Segura prop d’Oriola

© Arxiu Fototeca.cat

Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.

Neix a Fuente Segura (Jaén), a uns 1 700 m alt., a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar (Baix Vinalopó), l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura. Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge. Constitueix el principal col·lector de la zona més àrida de la península Ibèrica (com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 ). La seva capçalera, molt muntanyosa, pot considerar-se que s’acaba al congost de Cieza, a partir del qual, a Ricote, el riu circula per una vall més ampla que desemboca a la plana de Múrcia, d’on, sempre en terreny pla, arriba a Oriola i, d’allí, a la Mediterrània. Només a la part més occidental de la capçalera —serres d’Alcaraz, de Calar del Mundo, de Segura i de Taibilla—, amb els cims culminants entre els 1 600 i 2 000 m alt., hi ha precipitacions estimables —una mitjana de 800 mm—, mentre que la resta roman per sota dels 300 mm. El cabal, ja a la més alta capçalera —afluència del Taibilla— assoleix els 20 m 3 /s, i a l’afluència del Mundo 26 m 3 /s. A Cieza arriba a portar els 30 m 3 /s —cabal màxim modular—, per a perdre's en part a causa dels regadius (a Múrcia, 22,5 m 3 /s; a Oriola, 21,5 m 3 /s). La capçalera rep precipitacions hivernals, d’origen atlàntic, i per això el Segura té sempre un màxim de febrer i un mínim molt profund d’agost. A la resta de la conca les precipitacions són de filiació mediterrània, amb un màxim secundari de desembre, amb fortes riuades d’octubre. Un cabal com el del Segura, en un país molt assolellat i amb bones planes, ha estat de sempre cridat al regatge, i actualment hom pot comptar 33 500 ha regades, sobretot a les hortes de Múrcia i d’Oriola. Per tal d’assegurar el regadiu a l’estiu, ha calgut fer obres de regulació. Actualment la capacitat d’embassament és de 915 hm 3 , distribuïts en diversos pantans, els principals dels quals són el de Cenajo i el de La Fuensanta. Aquestes aigües alimenten, encara —ultra moure centrals per a uns 75 000 kW—, els canals del Taibilla, derivats per a abast i el Campo de Cartagena i la base naval. Hom ha fet un gran projecte, el transvasament Tajo-Segura que ha portat al pantà de Talave, en el riu Mundo, fins a 1 000 hm 3 anuals. En contrast amb els beneficis derivats del Segura, cal assenyalar com aquest riu —reflex d’un clima extrem— és famós per les seves inundacions catastròfiques i freqüents, de les quals han estat especialment luctuoses per a la població de l’horta les dels anys 1615, 1651, 1733, 1783, 1797, 1802, 1834, 1879, 1946, 1948, 1951 i 1987.