el Socors

Advocació mariana (Mare de Déu del Socors) que recorda la Mare de Déu com a dispensadora de gràcies i favors.

Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s. XVI, i una de moderna (s. XIX i XX) a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada. Són famoses les capelles del Socors de Pineda (Maresme), Tossa de Mar (Selva), de Peratallada (Baix Empordà), la titular de l’església parroquial d’Agramunt (Urgell), la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric (Selva), procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina (Moianès) i les esglésies del Secors dels augustinians de Palma i de Ciutadella.