el Talladell

el talladell

© Fototeca.cat

Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a la dreta del riu d’Ondara, estès per un fort pendent encarat a migdia i emmarcat per dues serres. Té 390 m d’altitud al carrer de Dalt i 360 al carrer Major.

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell (del qual no resta cap vestigi) i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn; un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn. Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de muralla les cases del carrer Major, i per la costa del Vall i pel carrer de les Parres fins al castell. Uns possibles portals es podien trobar al carrer de Sant Pere (sortida al camí ral i al riu) i al carrer del Forn (entrada d’animals i carros al centre del poble). Al segle XVIII hi hagué un gran creixement demogràfic, cosa que significà una extensió exhaustiva dels conreus, una gran empenta en la plantació de la vinya i una transformació i ampliació de l’antic clos medieval. La vinya havia estat el gran mitjà econòmic del poble d’ençà del segle XVIII i cal deixar constància dels avenços tècnics en l’elaboració de vi impulsats per la vídua Maresca durant les primeres dècades del segle XX; els vins de Cal Maresca tenien molta fama i la importància de les produccions donaren molta vida al Talladell.

Ja al 1684 s’iniciaren les obres de la nova església dedicada a Sant Pere d’Alcántara, amb sòbries manifestacions barroques i neoclàssiques que fan pensar en la llarga durada de les obres. Moltes de les cases es transformaren, com les del carrer Major i les de la costa del Vall. A més, el poble s’engrandí vers el carrer de les Parres i el de Dalt. Al segle XIX, s’obriren els carrers del Calvari (amb el grup de cases dels antics arrendadors de Cal Gassol), el Carrer Nou, les cases del migdia del carrer Major i el carrer de Rossell. Hi ha bells casals: Cal Segura, Cal Biosca, Cal Blasi, Cal Codina o Ca l’Altisent entre d’altres, amb llindes adornades, grans cellers amb voltes i sobris empedrats.

També és digne d’assenyalar el magnífic pont de pedra sobre el riu d’Ondara, algunes fites de terme gravades i els masos del Rosa, Cal Maresca, Cal Codina, del Pont i Manxees. Entre 1929 i 1936 hi hagué una societat coral anomenada LoAurora. A la postguerra, mossèn Jaume Codina creà un grup escènic que representava els Pastorets. La festa major se celebra el primer cap de setmana de setembre.

El lloc del Talladell hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat. El 1067, Ramon Berenguer I de Barcelona cedí el lloc, recentment conquerit, al cavaller Ramon Guifre de Vilamur per edificar-hi una torre i establir-hi una població. Entre 1096 i 1131 Guerau Alemany jurà fidelitat a Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals el del Talladell. El cognom dels Talladell va ser força important durant l’etapa medieval: Bernat del Talladell fou repoblador de Lleida; a Lleida visqué un canonge anomenat Pere del Talladell; entre 1186 i 1187 regí el monestir de Poblet l’abat Pere del Talladell, etc. Segons un document papal del 1150, l’església del Talladell pertanyia a la canònica de Solsona. Aquesta pertinença és confirmada els anys 1180 i 1188. L’any 1193, Guerau Alemany deixà en testament la senyoria del Talladell al seu nebot Gombau. L’any 1233, Guillem de Puigverd i la seva esposa Sança cediren a llur fill Arnau de Pons el lloc i el castell del Talladell. Sembla que a mitjan segle XIV el poble era de la comanda hospitalera de Granyena. En aquest mateix segle, una part de la jurisdicció passà al duc d’Híxar (família que enllaçà matrimonialment amb la pubilla del comtat de Guimerà), l’any 1514. En finir les jurisdiccions, el Talladell restava repartit entre la comanda de l’orde de Sant Joan de Jerusalem de Granyena i el duc d’Híxar. Fou municipi independent fins el 1969, que s’annexà al de Tàrrega. L’antic terme comprenia també l’antiga abadia cistercenca i posterior santuari del Pedregal, l’antic terme de Lluçà i la quadra de Corbella..