Representa els afusellaments per part de les tropes franceses d’un grup de madrilenys que resistien l’ocupació. Fa parella amb El Dos de Maig a la Puerta del Sol (Prado), i l’autor els féu potser per tal de fer oblidar al règim de Ferran VII el seu ambigu col·laboracionisme amb Josep Bonaparte. Cal considerar l’obra com una renovació absoluta del quadre d’història, la irrupció en l’art d’un realisme sagnant i d’una llibertat tècnica sense precedents que obre el camí no sols al Romanticisme especialment el francès sinó a tota la pintura moderna.