Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela (el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts). La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual. Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat. El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó. El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans (cedida el 1146) i Sant Joan d’Albera (1181). Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II, la jurisdicció civil del lloc del Vilar. Des del s XV no hi hagué pràcticament comunitat, tot i que hi hagué fins a la fi del s XVII alguns prepòsits (purament titulars). Resta l’església romànica, sense culte, de planta de creu llatina amb tres absis. La volta és un xic apuntada, i hi ha restes de pintures romàniques. El seu primitiu portal esculpit és ara al castell de Mesnuls de Montfort-l’Amaury. Al nord hi ha traces de l’antic claustre.
el Vilar Vista des de llevant de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat