elastòmer

m

Química

Polímer tridimensional que és capaç de recuperar la seva forma inicial després d’haver experimentat deformacions considerables sota l’acció de forces externes.

El primer elastòmer conegut fou el cautxú natural. A partir de l’inici del s. XX hom començà d’emprar elastòmers sintètics obtinguts per polimerització del butadiè o del cloroprè o bé per copolimerització d’aquests amb uns altres composts.